Ets a la sala d’espera de Rèplica INC. Per poder-hi entrar has hagut de pagar cent mil criptoholos, l’equivalent al sou de quinze anys. Quan ja duies més de la meitat de l’import pagat et van demanar el material necessari per a garantir-te una experiència de qualitat: memòries, fotos, vídeos i mostres d’ADN etiquetades —un cabell o saliva— de tots els parents propers. L’habitació és blanca. També ho són les quatre cadires, les parets i les dues portes. No hi ha quadres penjats. Tot és pulcre, endreçat en una geometria que només és malmesa, molt de tant en tant, pels humanoides que l’habiten i s’hi desplacen. Et deixen el temps estipulat, ni més ni menys, per reflexionar i ratificar la decisió que has pres lliurement. Et preguntes, sabent que no ho podràs endevinar mai, si ets l’últim que queda per passar per aquest tràngol. Voldries percebre l’ansietat en algun racó de l’edifici, però tot roman en perfecta harmonia: cadascú a lloc, executant la tasca que té assignada. Tot l’edifici és