El crític de cinema seu a una de les butaques centrals de la fila vuit. Tot i ser dia d’estrena la sala és força buida. Potser hi ajuda el fet que sigui la sessió golfa, que comença a mitjanit. No té massa expectatives. La darrera pel·lícula que va veure del mateix director va ser un autèntic despropòsit: un guió esperpèntic, un muntatge descuidat i unes actuacions estrafetes d’actors massa coneguts per permetre’s aquell desgavell. I així ho va deixar escrit a la columna del diari més important del país. Els llums de la sala es fonen a poc a poc. El crític prova un cop, tot apuntant el bloc de notes, la petita lot d’intensitat tènue del bolígraf. El film comença en el pati de butaques força buit d’un cinema d’una gran ciutat. El protagonista és un columnista, que es dedica a la crítica de llargmetratges, del diari més important del país. L’actor, ara mateix, també prova el llum d’un bolígraf, calcat al del crític. El llargmetratge que està visionant l’actor és la pel·lícula execrable