(AP/Alessandra Tarantino) Dilluns. Roba estesa. Roba estesa aquí, roba estesa allà. Són les úniques paraules que avui a la tarda he pogut sentir dels grans. Tot i ser un dilluns han vingut a sopar l’oncle Joan i els avis. La mama m’ha fet anar a l’habitació de seguida. Abans però he donat un cop d’ull al safareig. Hi penjaven llençols, calçotets i mitjons blancs. Res que cridés massa l’atenció. A l’habitació he pensat en el papa que avui ha marxat de viatge de feina. Quan torna sempre em porta un record de la ciutat on ha estat. Fa dos mesos va anar un parell de dies a Roma i em va portar una d’aquelles boles de vidre plenes de neu. A dins hi ha com un mig camp de futbol en runes on es veu que fa molts anys hi feien circ. Quina cosa més estranya! Molt diferent per fora del circ dels germans Bandini. Que bé que ens ho vam passar aquell dia amb els pallassos i els trapezistes. Dimarts. L’avi, que es deu haver quedat a dormir a casa, m’ha llevat. A l’hora d’esmorzar, que m’ha prepar