L’entrada per la porta de l’estadi és tan emocionant i espectacular com l’entrenador m’havia anticipat. Tot el públic s’ha aixecat de cop. El murmuri que se sentia des de fora ha esdevingut una cridòria eixordadora que m’ha fet saltar un parell de llàgrimes galta avall, barrejant-se amb la pel·lícula de suor que m’amara. Només em queda una volta a la pista per acabar de fer els cinquanta quilòmetres i coronar-me com el rei de la marxa atlètica mundial.
És juliol. La calor és sufocant. L’aire és dens i entra a batzegades, com si fos una gelatina que s’arrapa als anells de la tràquea, fent cada cop més difícil la tasca de convertir l’oxigen en energia per moure les cames al ritme i coordinació adequades. És per això que la majoria ja portem més d’una amonestació i hem d’anar alerta per no ser desqualificats en els darrers metres de la cursa.
Però ara, un cop dins l’estadi, l’energia del públic em reviscola, puc desfer-me un instant de l’emboirament mental i pensar en la zona que deuen ocupar els companys de la colla. Vaig trobar un lloc per ells a peu de pista de tribuna i sé que no em fallaran, que són allà, animant, i els podré sentir quan passi a prop seu. Els busco amb la mirada tèrbola, que no em permet enfocar res que no sigui el tartan roent més proper, que em crema les plantes dels peus.
Quan passo per la seva zona em criden i en puc distingir clarament les veus: la d’en Joan, profunda i que m’anima pel cognom; la de la Júlia un pèl aflautada amb el “tu pots”; la d’en Marc que ja flaqueja i deixa anar algun gall. Hi són tots. Excepte en Litus. He treballat molt per dedicar-li aquesta victòria, però la seva absència —tan violenta i sobtada entre la cridòria— em pesa l’ànima i, en un error infantil de coordinació, em fa caure pla sobre la pista.
Gemego arrupit, mentre el grup perseguidor m’arrabassa totes les posicions del podi. I ploro totes les llàgrimes que no vaig poder deixar anar el dia que vam saber que s’havia suïcidat. Sense cap nota ni cap explicació.
(Conte Finalista premi XII Concurs ARC de Microrelats "La colla")
Comentaris