El primer que es va empassar va ser un monosíl·lab. No es va arribar a saber mai si havia de ser un sí o un no. S’explica que la pregunta havia estat prou clara i que tots els que eren dins la sala de reunions n’esperaven, expectants, la resposta. Ningú, a part d’ell, no va notar el pas amargant en boca ni el buquet del mot. Es va haver de posposar la decisió.
Va tornar a casa amb el regust d’aquelles dues lletres enganxat a l’esquena del paladar. De tant en tant hi passava la panxa de la llengua per tal de rememorar-ne la textura ferma. Tenia certa lògica que un sol cop de veu, afirmatiu o negatiu, només pogués ser granític i persistent. Feia camí salivant amb el gust que podrien tenir combinacions més sofisticades: epítets, subordinades o paradoxes.
I de la mateixa forma que el Baró Rampant va decidir no baixar dels arbres, ell va optar per no pronunciar mai més cap paraula. S’empassaria tot el que li vingués al cap. I no patia per si no podia fer-se entendre. Tota la vida hi ha hagut muts, es deia, que d’una forma o altra han trobat la manera d’expressar-se i de demanar el que han necessitat. Ell també ho sabria fer, i així va ser, durant el període més feliç de la seva vida.
Va morir sol.
Van descobrir el cadàver per la ferum que es filtrava per sota la porta del pis. Era al llit, amb el Pompeu Fabra obert per la pàgina sis-cents cinquanta, entre les entrades efluxió i eixarn. Dels que van arribar a conèixer la dèria del personatge, hi ha qui diu que morí de la decepció de no haver-hi trobat una paraula antiga que creia recordar d’algun avantpassat. D’altres que va traspassar empatxat de tanta abundància de mots.
El forense va certificar la mort per inanició amb dues frases asèptiques plenes de tecnicismes mèdics. Amb el punt final li vingué un cert regust de peus de porc amb cargols. Estranyat d’aquell reflux tan concret —havia dinat amanida i lluç de palangre bullit— s’empassà una glopada de saliva i va introduir l’informe a la bústia de decessos.
(Conte Finalista premi XI Concurs ARC de Microrelats "Gèneres Narratius")
Comentaris